art antic: prehistoria
1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explica’n la funció:
El megàlit més abundant a Catalunya són els dòlmens. N’hi ha de diferents tipus com els de corredor, els amb túmul, els dòlmens simples… però tots eren de caràcter funerari, s’hi enterraven els morts.
2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:
- L'Homo erectus descobreix el foc. → PALEOLÍTIC
- Fa 400.000 anys.
- Apareixen les primeres manifestacions artístiques. →PALEOLÍTIC
- Fa 30.000 anys.
- L'agricultura sorgeix en el Creixent Fèrtil. →NEOLÍTIC
- Any 8.000 a.C.
- Els éssers humans inicien l'activitat metal·lúrgica. →EDAT DELS METALLS
- Any 4000 a.C.
3.Fes un informe sobre aquesta imatge:
Va ser descoberta per Josef Szombathy l’any 1908, és de pedra calcària i va estar pintada amb vermell/ocre. Es va crear fa uns 22.000/24.000 anys.
Mesura 11,1 cm d’alçada. La pelvis, els pits i el ventre són molt pronunciats. Aquesta escultura ha produït molta polèmica, ja que el seu nom no li fa justícia al comparar-la amb Venus.
4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:
a) On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre corresponen?
Són pintures de Tamaulipas, Mèxic. Es troben a les parets i sostres de les coves prehistòriques. Que representen escenes de cacera o de recol·lecció, i inclouen la figura humana.
b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes pintures:
Representa una escena de caça, i la finalitat és marcar el seu territori o explicar aquesta història. Les pintures rupestres llevantines es distingeixen de las representacions màgiques d'animals pròpies de l'art parietal franco-cantàbric pels seus temes referits a l'activitat humana, la vida quotidiana, la caça, la guerra, etc. amb un estil que tendeix a l'estilització la qual cosa les fa semblants a les pintures de l'art rupestre africà.Concepte de Pintura
PINTURA
Definició: etimologia, pres del llatí pictura, relacionat amb pignere, “pintar''. La pintura és l'art de pintar.La unitat física d’una pintura queda constituïda pel suport sobre el què hom pinta (taula, mur, paper, tela...) i els pigments, que són aquells materials que el pintor aplica sobre els suports mitjançant el pinzell o altres estris, i que dóna forma a la pintura pròpiament dita.Paral·lelament als materials pictòrics emprats tradicionalment es troba també, en la pintura contemporània, la utilització i aplicació de materials molt diversos com ara papers enganxats (collage), sorra, objectes de tot tipus, ja siguin metàl·lics, de fusta, etc. Els diferents materials triats i emprats per l’artista possibiliten la creació de diferents textures, molt important en el resultat final de l’obra. Les superfícies poden quedar llises, pastoses, untoses, mates, brillants, etc. És important tindre en compte la intenció del creador, que definirà i caracteritzarà la relació amb la seva obra. La textura: element clau que solament es pot apreciar mirant l’obra directament, en viu. El valor es perd en qualsevol reproducció, sigui en paper o en diapositiva.Per analitzar una obra, podem diferenciar:
- LA TEMÀTICA: Els diferents temes són: la mitològia, la religió, profans i retrats.
- ELEMENTS PLÀSTICS:
Aquest són el elements plàstics de la pintura: La línia i el dibuix, fa que identifiquem les formes,poseeix un llenguatge pròpi i pot estar present o no a l'obra, pot ser continuat o discontinuïat.La prespectiva, la representació fictícia de la tercera dimensió, que va afectar al llarg de l'història per diferents metodes. Es pot dividir en: cavallera jerarquica (diferents tamanys de les figures), pintura plana (sense volum ni prespectiva), prespectiva lineal i central (línies i punts de fuga), l'escorç (recurs de la prespectiva), l'esfumat (difuminació dels contorns) i la prespectiva de l'àrea (l'atmosfera entre les figures). El color, és l'element fonamental de la pintura, el pigment més aglutinant.Aquí dividim: el colors primaris (colors primaris, secundaris i complementaris), les games dels colors (la gama càlida amb l'expansió del colors, els primers plans i l'avansament cap l'espectador i la gama freda amb l'absorviment de la llum, els últims plans i l'allunyament del espectador) i l'aplicaió del color (pincelada) que pot ser uniforme. espesa, nerviosa... La llum, element fingit i relacionat amb el mode de representar el volum i l'espai. Els tipus i l'evolució es molt variada: natural diurna, llum uniforme en la pintura plana romànica amb una evolució que modela els voums en la pintura gòtica; nocturna és clara i amb grans contrastus en la pintura renaxentista d'evolució de dramàtics clarobscurs i el tenebrisme barroc; artificial és fundamental en la prespectiva de l'àrea i d'evolució de llargues series per estudiar les seves èpoques impressionistes; també pot haver una evolució d'experimentació lliure.
El model i volum representa el volum i la tercera dimensió de les figures mitjançant el dibuix i la sombra. Algunes escoles i pintors no utilitzen el dibuix per moldejar conseguint directament el color.
La composició, forma de ordenar les figures en el planol. Si està basada en la forma serà d'esquemes expressades per mitjà de figures geomètriques. Peró si la composició està basada en la llum serà organitzada mitjançant la iluminació. En canvi si està basada en el color estarà basada en efectes mitjançant en l'utilitat de diferents tons.
-LES TÈCNIQUES DE LA PINTURA:
Potser de pintura monumental o de pintura exenta.
-PINTURA MONUMENTAL (quan es pinta sobra un mur o paret) es diferència entre: color fresc, encàustica, mosaic, vidrera.
-PINTURA EXENTA (quan es pinta sobre suports transportables i varies tècniques) es diferència entre: temples, òleos, acrílicos, altres papers.
- LA TEMÀTICA: Els diferents temes són: la mitològia, la religió, profans i retrats.
- ELEMENTS PLÀSTICS:
Aquest són el elements plàstics de la pintura: La línia i el dibuix, fa que identifiquem les formes,poseeix un llenguatge pròpi i pot estar present o no a l'obra, pot ser continuat o discontinuïat.La prespectiva, la representació fictícia de la tercera dimensió, que va afectar al llarg de l'història per diferents metodes. Es pot dividir en: cavallera jerarquica (diferents tamanys de les figures), pintura plana (sense volum ni prespectiva), prespectiva lineal i central (línies i punts de fuga), l'escorç (recurs de la prespectiva), l'esfumat (difuminació dels contorns) i la prespectiva de l'àrea (l'atmosfera entre les figures). El color, és l'element fonamental de la pintura, el pigment més aglutinant.Aquí dividim: el colors primaris (colors primaris, secundaris i complementaris), les games dels colors (la gama càlida amb l'expansió del colors, els primers plans i l'avansament cap l'espectador i la gama freda amb l'absorviment de la llum, els últims plans i l'allunyament del espectador) i l'aplicaió del color (pincelada) que pot ser uniforme. espesa, nerviosa... La llum, element fingit i relacionat amb el mode de representar el volum i l'espai. Els tipus i l'evolució es molt variada: natural diurna, llum uniforme en la pintura plana romànica amb una evolució que modela els voums en la pintura gòtica; nocturna és clara i amb grans contrastus en la pintura renaxentista d'evolució de dramàtics clarobscurs i el tenebrisme barroc; artificial és fundamental en la prespectiva de l'àrea i d'evolució de llargues series per estudiar les seves èpoques impressionistes; també pot haver una evolució d'experimentació lliure.
El model i volum representa el volum i la tercera dimensió de les figures mitjançant el dibuix i la sombra. Algunes escoles i pintors no utilitzen el dibuix per moldejar conseguint directament el color.
La composició, forma de ordenar les figures en el planol. Si està basada en la forma serà d'esquemes expressades per mitjà de figures geomètriques. Peró si la composició està basada en la llum serà organitzada mitjançant la iluminació. En canvi si està basada en el color estarà basada en efectes mitjançant en l'utilitat de diferents tons.
-LES TÈCNIQUES DE LA PINTURA:
Potser de pintura monumental o de pintura exenta.
-PINTURA MONUMENTAL (quan es pinta sobra un mur o paret) es diferència entre: color fresc, encàustica, mosaic, vidrera.
-PINTURA EXENTA (quan es pinta sobre suports transportables i varies tècniques) es diferència entre: temples, òleos, acrílicos, altres papers.
Concepte de Escultura
3. L’escultura
3.1. Definicions
Art d’esculpir.
Cal distingir entre talla i modelat.
Talla
Es refereix etimològicament al concepte d’escultura derivat del llatí
sculpere:
treball per mitjà el martell i el cisell sobre materials durs. La talla
de fusta, més suau, permet d’emprar la maça i la gúbia, L’escultor
extreu del bloc de material l’obra d’art que té en el seu interior. Com
deia Miquel Àngel: l’obra és dins del bloc de matèria, l’únic que cal
fer és ajudar-la a sortir.
Modelat
Li cal materials tous fets a mà o amb algun estri com
l’espàtula. El procediment més important per obtenir l’obra per modelat
és el que es fa quan aquesta és de bronze i mitjançant fundicions
La plàstica
Plàstica
deriva del grec plastiqué o
art de modelar i fa referència només a aquella activitat escultòrica
que usa materials tous, modelables a mà; per això, hom la diferencia
d’aquella altra que empra materials durs o esculpeix. D’aquest
significat restringit passà la plàstica a definir en general tota l’activitat escultòrica.
3.2. El tret específic de l’escultura: la tridimensionalitat
La
característica més pròpia de l’escultura i que la separa de la pintura
és la tridimensionalitat. Aquest aspecte es troba en l’escultura de
bulto rodó o exempta, ocupant d’un espai real de tres dimensions (és per
això que es parla, generalitzant, d’estatuària) i també es troba a
l’escultura de relleu, malgrat estar formant part d’un pla.
3.3. Materials
Precisament per les característiques ja anotades, el material que configura l’obra escultòrica tindrà una importància cabdal
3.4. Repòs i moviment
La representació d’estabilitat o moviment en l’escultura
depèn principalment de les formes, tot i que hi hagin altres elements
que també puguin contribuirhi.
3.5. Llum i color
Llum
Té un paper essencial com a
element plàstic. Generalment és una llum natural amb la què hi compta
l’escultor alhora de distribuir les masses i els volums. Per exemple:
mitjançant zones còncaves i convexes, deixant espais buits a l’interior
de la peça.
Color
Aplicat a l’escultura té, al llarg de les distintes
èpoques, sentits diferents. A l’art egipci el color escultòric posseeix o
cerca una intenció simbòlica. En canvi, la policromia barroca comporta
un pur interès naturalista.
El profeta,
Pau Gargallo
3.6. Dificultats en l’apreciació de l’escultura
L’escultura com a art sempre ha tingut dificultats per
establir la seva independència, per ficar l’expressió que li és pròpia,
per autodefinir-se.
1. Observació i anàlisi de l’escultura
a) segons la seva
forma:
-exempta (dreta, sedent, tors, bust, grup)
Una escultura exempta és la que permet que es giri completament al seu voltant.
El relleu negatiu és el relleu en què les figures estan més enfonsades que no el plànol primitiu.
Relleu negatiu
L’alt relleu és el relleu en què les figures sobresurten més de la meitat del seu volum.
-Relació entre els volums de l’obra (distribució, pes,
agilitat...) i creació d’espais interiors i exteriors (espais buits,
escultura tancada cap a ella mateix, escultura oberta...).
-Incidència de la llum sobre l’obra (parts il·luminades,
parts ombrejades, l’obra atura la llum o la deixa passar...) i com
afecta l’observació de l’estàtua (la llum crea espais).
-Ordenació de l’equilibri i de la simetria o no de l’obra.
.
Observació de quina és la línia (o les línies)
estructural de l’obra, si hi predomina la línia recta i els angles
tallants, si l’obra té tendència a l’estatisme (hieratisme), si hi
dominen les corbes i els angles són arrodonits, si l’obra és dinàmica i
vol reflectir moviment, etc.
Textura. Tipus d’acabament de l’obra (poliments, rugositats, parts inacabades, etc.)
2. La funcionalitat de l’obra
-Decoració aplicada a un monument arquitectònic (fris i
mètopa, relleus interiors, timpà...) i la seva adaptació a les
limitacions de l’espai assenyalat.
-Suport d’un element constructiu (columna, capitell, arquivolta...).
-Decoració interior associada a un mobiliari o bé decoració exterior (jardins, places, públiques...)
3. Identificació de l’obra i valoració del seu caràcter històric
-Identificació de l’estil i de l’autor, i de les seves característiques.
-Relació de l’obra amb el seu marc històric i a la inversa.
Pauta d'anàlisi d'una obra arquitectònica
L'anàlisi d'un edifici històric
Per analitzar correctament l'anàlisi d'un edifici, cal seguir aquesta pauta:
1. Documentació general:
1.1. Què és? Nom de l'edifici.
És un monument megalític, és diu Stonehenge.
1.2. Què s'hi veu?
Està format per quatre cercles concèntrics de pedres. El cercle
exterior, de 30 m de diàmetre, està format per grans pedres rectangulars
de greia solament quatre en el seu lloc.
El color de les pedres són grises.
1.3. Quan es va fer? Cronologia.
És va fer a l'edat del Bronze i Megalític l'any 2600 aC.
1.4. On es troba o es trobava?
A Wiltshire, Anglaterra.
1.5. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc., del moment?
El context era cultural.
1.6. Qui en va ser l'arquitecte (-es)?
No hi ha informació al respecte.
2. Anàlisi formal:
2.1. Com és el monument?
El monument format per quatre cercles concèntrics de pedres. Està format per grans pedres rectangulars de gres.
2.2. Aspectes diversos:
Aquest monument està cituat en un camp de color verd i per el poc que es veu a les imatges es veuen muntanyes al fons.
2.2.1. Materials utilitzats.
Els materials utilitzats són la pedra de gres.
2.2.2. Elements de suport.
Pedra.
2.2.3. Elements suportats.
Pedra.
2.2.4. Espai interior.
Dintre d'aquest espai s'alça un bancal en el qual apareixen 56 fosses conegudes com els forats d'Aubrey.
2.2.4.1. Distribució bàsica de l'espai.
2.2.4.2. És un espai unitari o fragmentat?
Fragmentat.
2.2.4.3. Com és la il·luminació? D'on procedeix?
Del sol.
2.2.5.4. Ornamentacions?
No n'hi ha.
2.2.6. Espai exterior.
Camp verd amb montanyes de fons.
2.2.5.7. Descriure-hi les ornamentacions.
No n'hi ha.
2.2.8. Què caracteritza l'estil?
L'edat mitjana.
3. Interpretació:
3.1. Quin tipus de monument és? El seu caràcter.
És un monument de l'edat del bronze.
3.2. Amb quina finalitat es va construir? Quina funció compleix?
Serveix per mostrar el punt de sortida del sol en el soltici d'estiu.
3.3. Quin imaginari reflecteix?
3.4. Qui encarregà l'obra?
No hi ha informació.
3.5. A qui s'adreçava l'edifici?
No hi ha informació al respecte.
3.6. Símbols, sobretot lligats a les ornamentacions. Guarden relació amb alguna ideologia?
No.
3.7. Quines influències artístiques s'hi poden observar?
4. Conclusions.
El monument que em escollit nosaltres a sigut Stonehege, situat a l'edat del bronze i megalític l'any 2600 aC a . Està format per quatre cercles concèntrics de pedres. El cercle exterior, de 30 m de diàmetre, està format per grans pedres rectangulars de gres, que originalment estaven rematades per llindes també de pedra quedant-ne avui en dia solament quatre en el seu lloc.
En el paisatge podem dir que está situat en mitj d'un camp verd.
Stonehegen
La Obra Arquitectónica
1. Analísis e interpretación de la obra arquitectónica.
-Reprecentación de las formas arquitectónicas
-Elementos técnicos: los materiales, elementos sustentantes, elementos sustentanos.
-Elementos no técnicos:la decoración, el espacio y la proporción, la luz, la finalidad del edificio, el entorno.
Representación de las formas arquitectónicas.
-Plantas: Detalles del edificios en un plano horizontal
Tipos de plantas: Eje conjitudinal y eje centralizado.
-Secciones: longituddes y transversales.
-Fachadas: cuerpos, calles, vanos, portadas, decoración.
-Proyecciones: todos los aspectos anteriores.
-Fotografias: exteriores y interiores.
L'ART I LA CREACIÓ ARTÍSTICA
Que és l'art?
-L'art es pot dir que és el procés de poder expresar els teus sentiments i emocions, des de la infantesa i des de les primeres cultures de l'Homo sapiens són inseparables.
- L'obra d'art és un codi més dels creats per l'home per transmetre les seves idees i els seus sentiments.
- L'autor, independentment de l'època i de la manera d'expressió, és abans que res creador.
L'artista imita o expressa tant el material com l'immaterial.
- Cal esmentar que la creació artística no necessàriament porta implícita la idea de bellesa.
NATURALESA DE L'OBRA D'ART
- L'obra artística és el resultat d'una sèrie de factors que enflueixen en el creador i en l'obra d'art en si.
- En primer lloc l'obra d'art és reflex d'una personalitat creador, i fins i tot arribar a apreciar les característiques psicològiques de l'artista.
L'OBRA ARTÍSTICA I L'ESTIL
Anomemen "estil artístic" a la forma de manifestar un artista o una col.lectivitat mitjançant unes característiques comunes que es repeteixen durant una determinada èpocaç
FUNCIÓ DE L'ART
Les seves funcions estaven definides pel seu caràcter màgic i religiós.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)