El modernisme Català

EL MODERNISME CATALÀ

El Modernisme a Catalunya va tenir una gran expansió, ja que el país estava obert als corrents procedents d'Europa, per tal d'afermar les seves diferències amb Espanya i reforçar els seu nacionalisme polític després d'una llarga decadència que va començar a la derrota del 1714 i la posterior pèrdua dels drets i institucions.

Els Modernistes, creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols, al contrari que els eclèctics que pensaven en l'art com a representació objectiva de la realitat. De fet, el Modernisme representa a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de l'encarcarament acadèmic.

El Modernisme català no només reflecteix en la seva arquitectura la riquesa ornamental sinó que també manifesta un interès per mantenir i renovar les tècniques tradicionals de construcció i decoració, utilitzant materials antics com el totxo i nous, en aquella època, com el ferro i també noves tècniques ceràmiques.

El Modernisme va tenir una enorme acceptació social a Catalunya com a part de la "Renaixença" i els artistes que en formaven part van esdevenir molt populars. A part dels arquitectes, també van ser importants pintors com Ramon Casas, Isidre Nonell o Santiago Rusiñol.

Arquitectes:

Antoni Gaudí

A Catalunya l’artista més conegut i important és Antoni Gaudí. En el marc d’un poderós ressorgiment de la cultura catalana: la Renaixença, la rica burgesia industrial, culta i nacionalista, acceptarà el nou moviment perquè en ell es barregen la  tradició, novetat i refinament. Aquesta vitalitat cultural i cosmopolita de la fi de segle a Catalunya va unida al desenvolupament de la indústria, especialment la metal·lúrgia.

Gaudí passa artísticament per diversos períodes. En un principi està influenciat pel eclecticisme francès, com es pot comprovar en la Cascada del Parc de Barcelona. Posteriorment viu una etapa oriental caracteritzada pel fort ús del color com per exemple el Palau Güell de Barcelona, si bé ja apareixen en ell els seus típics arcs parabòlics a les portes, i un personal estil d’inspiració biològica

La tradició gòtica influeix molt a Gaudí, qui inicia el seu camí goticista, de tall medieval. Finalment, l’artista assoleix la maduresa creativa, el modernisme ple en el Parc Güell, on es barregen arquitectura i escultura en la mateixa naturalesa.

La obra per excelència de Gaudí és la Sagrada Família on encara ara, l’obra es manté inconclusa. De les tres façanes projectades només acaba la de la Nativitat, de la que parteixen quatre altes torres circulars rematades amb mosaics que brillen sota la llum del sol. Tracta la decoració com si fos una espectacular escultura plena de formes capricioses i abundant decoració vegetal, plenament modernista. En els frontons, tallats en pedra, emergeixen diverses estàtues que representen escenes de la vida de Jesús. L’esquema gòtic està patent en el temple, i tots els elements tenen un valor simbòlic per motivar als fidels. El fascinant resultat és una arquitectura de somni que sembla irreal.

Obras.

A Barcelona: Bellesguard, Casa Andreu Calvet, Casa Batlló, Casa Vicens, Col.legi Santa Teresa, Escoles Sagrada Família, La Pedrera, Pavellons Güell , Palau Güell, Park Güell, Sagrada Família , Tanca Finca Miralles .

A La Pobla de Lillet: Xalets de Catllaràs, Jardins Artigas.

A Mataró: Cooperativa Obrera.

A Montserrat: Via Crucis (1er misteri de Glòria).

A Santa Coloma de Cervelló: Colònia Güell .

A Garraf (Sitges): Cellers Garraf .

Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)

Lluís Domènech i Montaner va demostrar des de jove la seva passió per a la arquitectura. Exercí una gran influència en la difusió del Modernisme.

Les seves obres es caracteritzen per una barreja de racionalisme constructiu i de fabulosa decoració inspirada en l'arquitectura hispano-àrab i en el gust pel dibuix curvilini.

En el Restaurant del Parc de la Ciutadella, s'ofereixen solucions que s'avancen al seu temps que desenvolupa més endavant en el Palau de la Música Catalana (que te un fantàstic recobriment de mosaic, ceràmica i vitralls policroms), i en els edificis projectats des d'aquella data.

Les esmentades característiques es donen també en els seus principals conjunts arquitectònics (exemple: L'Hospital de Sant Pau a Barcelona i l'Institut Pere Mata de Reus).

Una interessant característica dels treballs de Domènech i Montaner és la seva evolució cap a la lleugeresa que també es fa evident en el Palau de la Música Catalana. Això s'oposa a l'evolució de Gaudí cap a una edificació més i més pesant (com La Pedrera).

Obra:

A Barcelona: Casa Fuster, Casa Lamadrid, Casa Lleó i Morera, Casa Thomas, Museu de Zoologia, Editorial Montaner i Simón, Hospital de Sant Pau, Palau de la Música Catalana, Palau Ramon Montaner.

A Canet de Mar: Ateneu Obrer , Castell de Santa Florentina, Casa Roure (Ca la Bianga), Restaurant la Misericòrdia.

A Olot: Casa Solà-Morales.

A Reus: Casa Gasull, Casa Navàs, Casa Rull , Institut Pere Mata .

Josep Puig i Cadafalch (1867-1957)

Arriba a ser arquitecte municipal des dels 24 als 29 anys, època en que construeix alguns del seus primers edificis en aquesta ciutat.

Va anar desenvolupant àmpliament les seves qualitats.

A part de la seva activitat professional com a arquitecte, desenvolupa una àmplia labor política en el camp del catalanisme.

El 1917, el va substituir com a President de la Mancomunitat de Catalunya desenvolupant un ambiciós pla d'escoles i institucions culturals, així com nous museus al Parc de la Ciutadella de Barcelona, activació de les excavacions d’Empúries, noves carreteres i un important desenvolupament de l'agricultura a Catalunya.

Se’l considera l'últim representant del Modernisme i el primer del Noucentisme.

La seva obra es pot dividir en tres períodes ben diferenciats:

La primera època, l'època rosa (Modernisme), pren com a símbol la casa pairal aristocràtica catalana i cerca la inspiració en models nòrdics. A aquesta època pertanyen la Casa Martí (1896), la Casa Macaya , la Casa Amatller (1900) i sobretot la Casa de les Punxes o Casa Terrades (1905).

La segona època blanca correspon mes aviat als gustos de la nova elit burgesa, pràctica i ordenada. A aquesta època corresponen la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Company.

La tercera època època groga es desenvolupa durant el període de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, de la que fou el primer arquitecte. Es caracteritza pel monumentalisme, el color groc de les façanes i la imitació de l'arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valencià i andalús dóna com a resultat un preciosisme barroc.

Des de 1942 fins a la seva mort l'any 1957 a Barcelona, va ser President de l'Institut d'Estudis Catalans.

Obra:

A Barcelona: Casa Macaya, Casa Martí (Els 4 gats), Casa Muley-Afid, Casa Muntades, Casa de les Punxes, Casa Sastre Marquès, Casa Serra, Fàbrica Casaramona , Palau Baró de Quadras , Torre Pastor de Cruïlles .

A Argentona:  Casa Garí, Casa Puig i Cadafalch .

A Lloret: Creu de terme, Ermita Verge de Gràcia, Panteó Costa (Cementiri) .

A Mataró:  Ajuntament , Casa Coll i Regàs, Casa Parera , Casa Sisternas , El Rengle , La Beneficència.