Bolonya-Florencia
Fra Bartolomeo
Fra Bartolomeo va nèixer a la Toscana el 28 de març del 1472 i el 31 d’octubre del 1517 considerat un dels millors i més grans artistes renaixentistes va morir a Florència.
Incialment es deia Baccio dell Porta, peró va canviar-lo pel de Fra Bartolomeo després d’ingressar en l’ordre Dominicana.
Aquest artista es va inspirar i interessar per Da Vinci.
Les seves obres més importants són: Santa Caterina, La Pietat, Déu Pare Santa Maria Magdalena i Santa Caterina i el Retaule de la Catedral de Besançon.
L'any 1513 va tornar a Roma, on va pintar Pere i Pau, ara a la Pinacoteca Vaticana, durant els anys següents pintà Sant Marc evangelista per al Palau Pitti a Florència i els frescos del convent dominicà de Pian di Mugnone. Després de fer el Banquet de Venus que havia promès per al Duc Alfons I d'Este de Ferrara, del qual només es conserven alguns dels dibuixos, realitzà el seu últim treball, els frescos de Noli me tangere a Pian di Mugnone.
Ara parlarem de la Visione Di San Bernardo. La obra es va fer l’any 1504 i es diu que pertany tant com al Barroc, com per el Renaixament.
La tècnica utilitzada és l’oli sobre papel/llenç i com es pot comprovar en el nom i l’imatge que mostra el cuadre, és de tema religiós.
Maria, envoltada d’angels, sosté als seus braços
el nen Jesús. Mentres Sant Pere, fa la misa. Darrera de Sant Pere estan dos apostols més.
Aquest quadre ens mostra el poder que tenia
l’esglèsia. El propòsit de fra Bartolomeo és reafirmar la finalitat religiosa de la pintura, actualizant-ne el contingut amb les formes expressades pels millors artistes del seu temps.
El Guernica
El Guernica
Va pintar el Guernica entre el mes de maig i juny del 1937, el seu títol acull el Bombardeig de Guernica al 26 d’abril durant la Guerra Civil Espanyola.
El Director General de Belles Arts, Josep Renau, va ser qui va encarregar l’obra.
Aquesta obra va ser com una denuncia en contra de la dictadura del general Franco, per part de Picasso. Aquest estava totalment en contra del règim establit per Franco i com que no es volia ficar en problemes, va decidir callar físicament, però no artísticament.
La seva interpretació és molt polèmica, però el valor artístic es fora de discussió.
Podem dir que aquesta obra s’ha convertit en una icona del segle XX, ja que mostra el patiment que la guerra té sobre els éssers humans.
Aquest quadre ha viatjat bastant, ha estat
tan en una exposició de Bèlgica, com a una exposició d’Espanya.
L’obra, encara que el seu títol, i les
circumstancies en el que va ser realitzada, no hi ha cap referència que concreti
que el quadre explica fets com el Bombardeig de Guernica o la Guerra Civil
Espanyola. No és un quadre narratiu, perquè és un quadre simbòlic.
Aquest quadre mostra escenes cruels i esgarrifants...
Com una mare amb el seu fill mort que diuen que podria simbolitzar l’obra de la Pietat, un soldat mort que sosté una flor que pot simbolitzar l’esperança dintre del panorama, un home implorant als avions perquè s’aturin (aquí podem trobar la influència del quadre ‘’3 de maig’’ de Goya), un Toro que simbolitza brutalitat/obscuritat (també diuen que potser un retrat de l’autor), un colom que simbolitza la pau trencada/desfeta, una bombeta que podria simbolitzar una bomba o els avenços del món científic, un cavall com a símbol de les víctimes innocents, una dona agenollada i una altra dona que il·lumina l’estància, les cases amb flames, una fletxa obliqua i una dona amb el braços cap al cel.
Com una mare amb el seu fill mort que diuen que podria simbolitzar l’obra de la Pietat, un soldat mort que sosté una flor que pot simbolitzar l’esperança dintre del panorama, un home implorant als avions perquè s’aturin (aquí podem trobar la influència del quadre ‘’3 de maig’’ de Goya), un Toro que simbolitza brutalitat/obscuritat (també diuen que potser un retrat de l’autor), un colom que simbolitza la pau trencada/desfeta, una bombeta que podria simbolitzar una bomba o els avenços del món científic, un cavall com a símbol de les víctimes innocents, una dona agenollada i una altra dona que il·lumina l’estància, les cases amb flames, una fletxa obliqua i una dona amb el braços cap al cel.
Aquestes imatges també donen molt de que parlar/esbrinar. Per això el famós quadre de Picasso és tan important, perquè entreté als seus visitants a interpretar-lo i en posar-se en la pell del pintor.
El modernisme Català
EL MODERNISME CATALÀ
El Modernisme a Catalunya va tenir una gran expansió, ja que el país
estava obert als corrents procedents d'Europa, per tal d'afermar les
seves diferències amb Espanya i reforçar els seu nacionalisme polític
després d'una llarga decadència que va començar a la derrota del 1714 i
la posterior pèrdua dels drets i institucions.
Els Modernistes, creien en la imaginació creativa com a creadora de
símbols, al contrari que els eclèctics que pensaven en l'art com a
representació objectiva de la realitat. De fet, el Modernisme representa
a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de
noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de
l'encarcarament acadèmic.
El Modernisme català no només reflecteix en la seva arquitectura la
riquesa ornamental sinó que també manifesta un interès per mantenir i
renovar les tècniques tradicionals de construcció i decoració,
utilitzant materials antics com el totxo i nous, en aquella època, com
el ferro i també noves tècniques ceràmiques.
El Modernisme va tenir una enorme acceptació social a Catalunya com a part
de la "Renaixença" i els artistes que en formaven part van esdevenir
molt populars. A part dels arquitectes, també van ser importants pintors
com Ramon Casas, Isidre Nonell o Santiago Rusiñol.
Arquitectes:
Antoni Gaudí
A Catalunya l’artista més conegut i important és Antoni Gaudí. En el marc
d’un poderós ressorgiment de la cultura catalana: la Renaixença, la
rica burgesia industrial, culta i nacionalista, acceptarà el nou
moviment perquè en ell es barregen la tradició, novetat i refinament.
Aquesta vitalitat cultural i cosmopolita de la fi de segle a Catalunya
va unida al desenvolupament de la indústria, especialment la
metal·lúrgia.
Gaudí passa artísticament per diversos períodes. En un principi està
influenciat pel eclecticisme francès, com es pot comprovar en la Cascada
del Parc de Barcelona. Posteriorment viu una etapa oriental
caracteritzada pel fort ús del color com per exemple el Palau Güell de
Barcelona, si bé ja apareixen en ell els seus típics arcs parabòlics a
les portes, i un personal estil d’inspiració biològica
La tradició gòtica influeix molt a Gaudí, qui inicia el seu camí
goticista, de tall medieval. Finalment, l’artista assoleix la maduresa
creativa, el modernisme ple en el Parc Güell, on es barregen
arquitectura i escultura en la mateixa naturalesa.
La obra per excelència de Gaudí és la Sagrada Família on encara ara,
l’obra es manté inconclusa. De les tres façanes projectades només acaba
la de la Nativitat, de la que parteixen quatre altes torres circulars
rematades amb mosaics que brillen sota la llum del sol. Tracta la
decoració com si fos una espectacular escultura plena de formes
capricioses i abundant decoració vegetal, plenament modernista. En els
frontons, tallats en pedra, emergeixen diverses estàtues que representen
escenes de la vida de Jesús. L’esquema gòtic està patent en el temple, i
tots els elements tenen un valor simbòlic per motivar als fidels. El
fascinant resultat és una arquitectura de somni que sembla irreal.
Obras.
A Barcelona: Bellesguard, Casa Andreu Calvet, Casa Batlló, Casa Vicens,
Col.legi Santa Teresa, Escoles Sagrada Família, La Pedrera, Pavellons
Güell , Palau Güell, Park Güell, Sagrada Família , Tanca Finca Miralles .
A La Pobla de Lillet: Xalets de Catllaràs, Jardins Artigas.
A Mataró: Cooperativa Obrera.
A Montserrat: Via Crucis (1er misteri de Glòria).
A Santa Coloma de Cervelló: Colònia Güell .
A Garraf (Sitges): Cellers Garraf .
Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)
Lluís Domènech i Montaner va demostrar des de jove la seva passió per a la
arquitectura. Exercí una gran influència en la difusió del Modernisme.
Les seves obres es caracteritzen per una barreja de racionalisme
constructiu i de fabulosa decoració inspirada en l'arquitectura
hispano-àrab i en el gust pel dibuix curvilini.
En el Restaurant del Parc de la Ciutadella, s'ofereixen solucions que s'avancen al seu temps que desenvolupa més endavant en el Palau de la Música Catalana (que te un fantàstic recobriment de mosaic, ceràmica i vitralls policroms), i en els edificis projectats des d'aquella data.
Les esmentades característiques es donen també en els seus principals conjunts arquitectònics (exemple: L'Hospital de Sant Pau a Barcelona i l'Institut Pere Mata de Reus).
Una interessant característica dels treballs de Domènech i Montaner és la
seva evolució cap a la lleugeresa que també es fa evident en el Palau de
la Música Catalana. Això s'oposa a l'evolució de Gaudí cap a una edificació més i més pesant (com La Pedrera).
Obra:
A Barcelona: Casa Fuster, Casa Lamadrid, Casa Lleó i Morera, Casa Thomas,
Museu de Zoologia, Editorial Montaner i Simón, Hospital de Sant Pau,
Palau de la Música Catalana, Palau Ramon Montaner.
A Canet de Mar: Ateneu Obrer , Castell de Santa Florentina, Casa Roure (Ca la Bianga), Restaurant la Misericòrdia.
A Olot: Casa Solà-Morales.
A Reus: Casa Gasull, Casa Navàs, Casa Rull , Institut Pere Mata .
Josep Puig i Cadafalch (1867-1957)
Arriba a ser arquitecte municipal des dels 24 als 29 anys, època en que
construeix alguns del seus primers edificis en aquesta ciutat.
Va anar desenvolupant àmpliament les seves qualitats.
A part de la seva activitat professional com a arquitecte, desenvolupa una àmplia labor política en el camp del catalanisme.
El 1917, el va substituir com a President de la Mancomunitat de Catalunya
desenvolupant un ambiciós pla d'escoles i institucions culturals, així
com nous museus al Parc de la Ciutadella de Barcelona, activació de les
excavacions d’Empúries, noves carreteres i un important desenvolupament
de l'agricultura a Catalunya.
Se’l considera l'últim representant del Modernisme i el primer del Noucentisme.
La seva obra es pot dividir en tres períodes ben diferenciats:
La primera època, l'època rosa (Modernisme), pren com a símbol la casa
pairal aristocràtica catalana i cerca la inspiració en models nòrdics. A
aquesta època pertanyen la Casa Martí (1896), la Casa Macaya , la Casa
Amatller (1900) i sobretot la Casa de les Punxes o Casa Terrades (1905).
La segona època blanca correspon mes aviat als gustos de la nova elit
burgesa, pràctica i ordenada. A aquesta època corresponen la Casa
Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Company.
La tercera època època groga es desenvolupa durant el període de
l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, de la que fou el primer
arquitecte. Es caracteritza pel monumentalisme, el color groc de les
façanes i la imitació de l'arquitectura romana que es barreja amb el
tipisme valencià i andalús dóna com a resultat un preciosisme barroc.
Des de 1942 fins a la seva mort l'any 1957 a Barcelona, va ser President de l'Institut d'Estudis Catalans.
Obra:
A Barcelona: Casa Macaya, Casa Martí (Els 4 gats), Casa Muley-Afid, Casa
Muntades, Casa de les Punxes, Casa Sastre Marquès, Casa Serra, Fàbrica
Casaramona , Palau Baró de Quadras , Torre Pastor de Cruïlles .
A Argentona: Casa Garí, Casa Puig i Cadafalch .
A Lloret: Creu de terme, Ermita Verge de Gràcia, Panteó Costa (Cementiri) .
A Mataró: Ajuntament , Casa Coll i Regàs, Casa Parera , Casa Sisternas , El Rengle , La Beneficència.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)